adrechurar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'légitimer, justifier'

FolqMarsSq 6,24: enanz vuelh mais mon dan sufrir jasse / que·l vostres tortz adrechures claman

b. 'réparer, compenser [un tort]'

BernVentA 8,32: Aissi·l fenis ma rancura, / que sa valors e s'ayuda / m'es a tal cocha venguda: / totz sos tortz i adrechura.

RaimMirT 20,11: Tot lo maltraich e l'endura / E·l lonc desirier e l'esmai / Conosc qu'eras m'adrechura / Cill que m'a donat maint esglai.

CroisAlbMa 162,59: Ben er merces complida e tortz adreituratz / Si nos e vos trobam tot lo dreit que sercatz.

c. 'faire valoir, soutenir [un droit]'

GuilhFigP 16: … / l'emperi s'en poira clamar / d'el e del sieu emperiar, / s'el laissa perdre ni mermar / lo dreg q'el deu adrechurar

d. 'rendre justice à, dédommager'

RaimbAurP 32,22: Fol, deme·us prec, qar merce vos ai queza / Que no·m volcsetz del tot adreiturar, / C'ab sol mon dreg no·m podetz ben paguar

e. 'châtier, punir'

DonPrM 3136: adreitura – iustitiat

f. 'étalonner'

CartMontpRn 5:75a: Ieu adrechurarai los sestairals e·ls eminals

g. a.… a 'régler… sur'

BrevAmR2 3226: Et homs de gran cosciencia / quez a Dieu en reverencia / e totz sos fagz adrechura / tan quan pot az amor pura / de Dieu…

2. v. pr.

'se justifier, s'expliquer'

GaucFaidM 53,54: mas non cuich far leialmen romavia / si no m'era vas vos adreichuratz

DPradM 7,31: e si Merces non conjura / tan c'un pauc vas me s'adreitur, / non aura de me dreitura

LVVertRn 5:75b: Menesprezar s'adrechurar en sa justicia